Foc en aigua

Serem foc en mig de l'aigua,
Com quan creiem que erem herois
en mig dels boscos de neu i vent

Tot i aixó, sabem ben bé, que som humans
Que estem fets de carn i ossos,
Plens de pors i complexos

Sabem qui som quan ens mirem al mirall
Encara que devegades desitgem trencar-lo
I no tornar-nos a veure mai més

Però ens fa pànic, no tornar a veure els ulls
Aquests ulls que viuen amb intensitat
Els moments que ens marquen  les hores de llum

Ens aterra no tornar a veure'ns vius
Quan encara ens queda molt per viure
I moltes postes de sol per descobrir