Travessant per les sendes que hem anat construint,
Hem arribat a tocar la natura amb els nostres dits
Esperant que ella ens parlés de vida
Hem rebut el caliu i la seua tendresa,
Hem sigut acollits en casa seua
Per apreciar els encanteris que formen part d'ella
I entendre que la vida
L'escrivim nosaltres amb la nostra ploma
Amb les pors i valenties que tenim.
Aquest espai és per mi la meua manera d'alliberar la meua poesia del meu calaix personal,
una manera de mostrar al món el meu particular art, és la meua perspectiva d'ànima de poeta.
Ací:
"Cada vers té una imbècil vanitat de Vedette" (V. A. Estellés)
dimarts, 12 de desembre del 2017
Sendes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada