Cos de dona,
com a cos d’habitatge
Avui observe cada una de les corbes,
les imperfeccions del meu cos
i la veu del meu interior.
I m’estime,
tal com soc.
Després de tant de temps
amb les armes aixecades contra mi.
Amb els cabells solts i rebels
amb les ones que es reflecteixen en la pell
i les cicatrius al descobert
que representen cada batalla guanyada.
Estic en aquest cos,
un tipus de cos de dona.
Que ara cuide perquè he aprés
que és la primera llar que he tingut
i he de parar aquest conflicte bèl·lic
entre el meu cos i la meua ment.
Aquesta soc jo, i tinc un cos imperfecte,
però aquesta és la meua llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada