Diuen que la lluna té dos cares,
això diuen…
Però jo cada nit
la veig distinta, bonica.
Diuen que sempre està canviant,
però no s’adonen
que els qui canvien som nosaltres,
la nostra manera de pensar.
Solte una nit més
mirant l’obscuritat i la llumeneta,
la por de no trobar-me
amb la cara que jo m’estime
Però totes les nits trobe
la llibertat en els seus ulls
les ganes de riure
i ara les ganes de plorar...
Fotografia per Dario Cavero Cabrera:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada