Estel Roig 5

diumenge, 14 de febrer del 2016

Egoisme...

Què és l'egoisme?
I tu m'ho preguntes?
Mentres, et respons tu mateixa mirant el teu propi melic.
Egoisme és el sistema on estem sumits, és on estem clavats fins més a dalt que el coll. Egoisme és no acceptar a qui no es com tu. És no tindre en conter les opinions contraries. Egoisme es fer ulls secs al que t'envolta. L'egoisme és la violència sense sentit. Són els esteriotips.
Egoisme és estar parlant i que ningú escolte. Egoisme és cridar de ràbia cap al món i que et miren amb cara de boja. És mirar als ulls de la gent i saber que mai ningú va a cedir ni un mílimetre. Egoisme és que esclates de ràbia, desesperació, odi, impotència, soletat, tristesa i que inclús el més arrimat et mire amb despresi. Egoisme és veure que l'única eixida és fugir.

 Sí, Egoisme és negar un abraç. És negar un bes, una mirada. L'egoisme és donar l'abraçada quan sols pot empijorar-ho. És donar el bes quan no toca. Egoisme és comparar. És recordar i no veure el que tens ara en les mans. L'egoisme són els cels i l'enveja. Egoisme és retraure actes que ja han passat a l'història. Egoisme és sols mirar per u mateix.
L'egoisme també és mirar als ulls d'algú que plora i no dir res. Egoisme és plorar per dins quan res va bé, i que ningú ho vulga veure. Egoisme és que no pugues parlar per por a fer mal. Egoisme és tallar les ales. És voler saltar al buit per morir-se. Egoisme és que tingues que tallar-te per que veus que el món ja no li cap més odi.
L'egoisme...
Què és egoisme?
I tu m'ho preguntes?
Egoisme ets tu
Sóc jo
Som totxs...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada