Sobtadament et trobe al meu davant
sense previ avis, amb un somriure posat
trencant tots els esquemes
i fent de la improvisació un art.
Una meravella de cançó
que s'escriu amb les meues lletressense previ avis, amb un somriure posat
trencant tots els esquemes
i fent de la improvisació un art.
Una meravella de cançó
i es canta amb la teua veu
fent la melodia dolça que ballen els cors.
Perquè trobar-te ha sigut la meua sort,
la nostra sort discreta i sobtada
que no ens esperàvem,
i més estant tant prop.
No t'esperava, no ens esperàvem
però les sorpreses formen part de nosaltres,
formen part del nostre propi caos
i del trenca closques que estem construint.
Al igual que la nostra absurda mania
de trencar totes les lleis
per seguir el nostre camí,
els nostres somnis lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada