Trobar la meua València

Cos mortal - Vicent Andrés Estellés

«Trinquet dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,

Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,

Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,»

La profunditat del moment ens va dur a coneixer'ns més
no esperava res que no fos vent
entre les paraules que podíem intercanviar
sols una mirada allà a l'horitzó que faria córrer.

Com un núvol que navega pel cel
sols esperava de tu una visita curta
no tant com l'hem allargada,
al principi sols era una il·lusió ser on ets
ara... Ara vull anar més lluny.

Els teus terrats em fan volar
els teus carrer m'enamoren, m'ensissen,
però ja no sóc la mateixa
l’eixida del meu laberint he trobat
i la fi no és al teu costat.

Trobar la resposta m'ha fet plorar
i no cregues que es una cosa sense trellat
en intentar desplegar les ales que no tinc

he descobert que el somni que tant he buscat no ets tu,
és molt més lluny.

El somni que sempre he anhelat
no has sigut tu Futur,

és Molt més lluny,

he sigut sempre jo
ha sigut trobar la meua pròpia València.



Interpretació:

Aquest poema representa el moment de trobada amb el seu interior amb la seua pròpia vida, després de creure tantes mentides que li feien creure. És el moment que desperta quant s'adona que res del que veu és per ella i que ara comença el verdader camí, que totes no tenen el mateix camí ni els mateixos objectius (representada com a la València que tant estimava Estellés). És el moment que destapa tots els esteriotips i comença a despertar, comença a buscar la seua pròpia València...

(Poema escrit en el Parc La Granja de Burjassot)