Explosions de Mar

Una explosió de colors
esclata davant dels meus ulls
una flamarada de colors freds
com el meu cor en hivern

Uns ulls que es reflecteixen
en la llunyania del cel,
en els colors blaus
que impregna l'aigua de sal.

Mar, a tu t'evoque
aquesta vegada

per poder veure't de nou,
per poder apartar tots els mals.

Perquè les llàgrimes sols ens buiden
i els somriures ens alliberen, ens omplin
deixant en les nostres esquenes
les més fortes plomes, les ales necessàries,

ales que ens donen impuls
per emprendre el viatge llarg,
per apropar els nostres cors
en una perfecta simetria.


Interpretació:

Aquest poema reflexa una pau interna que esclata davant del mar amb el contacte de la brisa suau i el vent del mar, que ajuda a posar el cor i la ment en sintonia, una sintonia esperada que ara es recupera en trobar el seu lloc, on sempre havia estat i les ales ara estan disposades a volar més alt que mai.