Rosella, agret i espígol

Una consigna tant bonica

que desperta els dormits,

la natura ens crida

en mig dels camps florits.

Rosella, agret i espígol

Desfés els camins, excava les cunetes

per descobrir la historia soterrada

amagada dels ulls cansats

i els nostres joves, darrere de tants anys.

Rosella, agret i espígol

I ara trencant tantes rames,

com veu silenciades pels fusells

despertem com la primavera

cada any amb la nostra bandera.

Rosella, agret i espígol

Amb les seues morts,

amb les censures de versos

els poetes cridaven a la llibertat

en lletres amagades al racons de les presons

Rosella, agret i espígol

Colors de llibertat,

del coratge dels qui no es rendeixen mai

i punys tancats, ferits

de tanta lluita en les mans.

Rosella, agret i espigol

Ara, el camp crida

mai ho ha deixat de fer

i amb flors boniques

recita de nou la paraula República.