La seua ànima

La cascada dels seus cabells
la descrivia amb una llum,
la del color dels estel,
que travessava de dalt a baix la seua esquena.
I que amb sinuosa mirada,
La seua prenda més valuosa,
descarregava cada gest com una fada.

I descansava les mans, i els peus
amb tanta senzillesa al terra
que semblava que flotara
i que en qualsevol moment s'enlairaria,
perquè era tan lliure la seua ànima
que no es dominava pel seu cos,
era tan lliure la seua mirada
que feia volar a qui la notara.