No has tocat l’aigua
i has despertat d’un salt
amb la cara mullada i olor de sal.
Sembla tot tan real
que el somni s’ha materialitzat
amb les galtes cobertes de grans d’arena.
Que la brisa de l’illa ha fet arribar
però els sons de la vida mundana
han fet trencar aquell somni de mil contradiccions.
Ara, amb la mirada ferma
veus que allò que t’envolta és irreal
i l’illa d’Ítaca era la veu del món.
Paradís que s’ha trencat en segons
amb la veu de la vida mortal
que sense pietat arrasa la llum.
Ara, amb punt final
has arribat a l’eixida errònia
que t’ha obert la porta a la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada