Estem en mig del foc
però el cor no batega per això
les nostres mans ens busquen
per unir-se, escapar, volar
Els ulls es miren
connecten amb una nova força
les mans es troben, somriuen
i com una fugida desapareixen
El calor no saps si es meu
o és aquell fum nou d'estació
que amb aigua s'amaga
però que més que mai riu
Un portal buit, la porta s'obri
i els llavis ja no esperen a res
les mans impacients comencen amb botons
entretant entrem a rebolcons
La casa es buida, i nosaltres plens
el fum creix a cada sospir, en cada batec
ens fonem en la calor de l'estiu
en els cossos que ara son més que vius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada