Empreny el meu cos contra el teu
t'hi deixe fer aquesta nit
som de fum i ens elevem
deixant-nos portar fins lluny
Ens fonem en un mar de besos
les carícies dels dits cremen
en la pell freda d'hivern
i desfà poc a poc la cuiraça del cor
Despleguem els nostres sentits
en la tendra mirada de la nit
som sols en mig d'aquest riu
de ràpids batecs i anels
Ens endinsem en nosaltres mateixos
som tan prop que no ens veiem
som tan prop que sols som un cos
que es fon en mig del fum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada