Estel Roig 5

diumenge, 29 de novembre del 2015

Passeig de dia


Camins trencats en mig del dia
Avui passege a pas lent
Entre les deixalles de la vida
Per mantindrem a la deriva

Estenc els braços als costats
I fent equilibrismes
Note com el vent gelat
Traspassa pels meus dits

Toca els meus sentits
La brisa que arriba de les muntanyes
Talla les galtes
Deixant-les en vidres trencats

Les gotes de pluja comencen a caure
Com la veu dels meus pensaments
Amagats molt dins meu
Entre xarxes de paraules i fets

Sols voldrien cridar en mig la nit
Per trencar el mirall
Que em roba la llum
Però el sol es fora i jo no soc forta

Entre aquestes línies he arribat a la fi
Ara el temps ara s'atura
I la cinta dels meus cabells vola lluny
Perdent-se entre la llum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada