Amb tantes rialles juntes
mai trobaré la manera exacta
per descriure el teu somriure
ni tampoc els teus ulls quan brillen
Descobriren les nostes mans
que no estaven soles
ja fa quasi dos anys
els dies passen i tu io jo com abans
fidels a un amor que no s'esborra
qua amb amargs de llima,
de quilòmetres
fem que el vent i els cel ens acompanyen
Desfem cada cop un sequit de llaços
que trenquen més que la llunyania
que ens mata dia a dia
amb trocets de caramels de llima
Són molts moments amb tu
de somriures i rialles
de tristeses i llàgrimes
però totes sempre ens enfortien
Hem crescut els dos
des d'aquell febrer fred
que ens abraçaren
per no perdre el calor
Hem estat forts,l'un per l'altre
tot i tindre adversitats
tot i veure que el penya-segat
ens feia caure cap avall
Però el teu somriure
cada cop és més fort
i les meues forces creixen
al tindre't de nou ben a prop
T'estime
Fotografía de Dario Cavero Cabrera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada