Notar com les ales s’eleven
quan les llunes de Júpiter brillen
i tots els estels es desperten.
Sumint-se en el son dels gladiadors
de les ments inquietes
i dels intrèpids que busquen l’illa d’Ítaca.
Sobreviuen en l’obscuritat dels ulls
però en la llum dels somnis
troben la tranquil·litat de la nit.
Companya del viatge i essència d’aquest,
que amaga la bellesa del silenci
i la veu dels versos callats.
Que durant el dia criden
i amb ràbia s’alliberen quan tot és fosc
en les mans de tinta d’aigua.
A tu, pelegrina d’aquesta aventura,
que guardes els somnis en els estels
fes que el viatge no es faça llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada