Poc viatge queda ara,
amb dolça melodia notes el vent
suau com la vida d’alegria.
Et despulles lentament
per captar l’essència de l’illa
a poques passes del port de fusta.
Has plegat les veles del vaixell
i les ales que et feien volar,
perquè els teus peus busquen la sorra del mar.
Platja de mil colors,
anheles tocar la seua essència
amb les puntes dels dits.
Descalça, sense sandàlies als peus
notes com el somni et crida
i com Ítaca t’espera impacient.
Una passa més i tot haurà acabat,
notes el mar quasi als peus i et llances,
et llances al mar a falta d’un pam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada