He de posar els peus a terra!,
m'ho han dit un milió de vegades
però no comprenc el sentit.
La veu dels somnis és més forta
que el crit de la terra,
cantant una esgarrada i dolorosa cançó.
No puc ancorar-me a ella,
els meus pensaments són lliures
i els meus peus fràgils per guanyar-los.
Però he de fer-ho,
posar els peus en terra ferma
i començar el llarg viatge.
L'illa d'Ítaca m'espera
amb ambicions de crear un somni gran,
capaç de superar tots els imaginats.
Ara, amb peus fixos al sòl,
és l'hora de començar a escalar
les muntanyes dels déus grecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada