Començàrem en un riu de llàgrimes
amb paraules que fluïen com l’aigua
i s’esvaïen com la sorra en el vent.
Camí de mil rutes i viatgers,
que travessen els mars furiosos
com si no li tingueren por a res.
Però l’aigua traeix i enganya,
s’eleva com un gegant
arrossegant tota confiança.
Per regalar-nos la por a nadar,
a llançar-nos als set mars
i arribar al nostre destí final.
Després, et besa, et complau
mostrant-nos la seua bellesa infinita
amb l’art més bonic.
Això és somiar, despertar davant del mar
amb els ulls ferms en l’horitzó
dels mites de l’aventura cap a Ítaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada