No ha despertat del somni
però ha trencat tot el que era fràgil
el que no es trobava amb facilitat.
Camí a Ítaca, el viatge es fa curt
quan s’observa el cel al voltant
amb tota la seua plenitud.
El desig de captar la seua essència,
la llar que amaga els adormits, els somiadors
quan les guerres es lliuren als cors.
Anant cap a l’illa, anant cap al cel
amb la vida en les mans
i la mort pessigant els peus.
Difícil el trajecte, per a un viatge de plaer
els somnis no són tan difícils de véncer
si no perds el rumb.
Els núvols estan a disposició
d’aquell navegant de coratge fort
i ulls somiadors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada